Ets a: Inici > La revista > Edició digital núm. 92

Fes-ho saber a un amic

ÍNDEX DE CONTINGUTS NÚMERO 92 Cinquanta 4 de 8 amb el pilar descarregats   Cinquanta descarregats Entrevista   Salvador Domingo i Molina Historietes   Llibre i Pel·lícula Assamblea   Assamblea Festa anyal 2003   Divendres 28 de novembre   Dissabte 29 de novembre   Diumenge 30 de novembre   Divendres 5 de desembre   Dissabte 6 de desembre   Diumenge 7 de desembre   Dilluns 8 de desembre Història   Una aposta castellera a la Bisbal del Penedès de fa 124 anys Notícies   Menció honorífica   Les puntuacions del concurs a debat   Conveni amb l'ajuntament   "Castellers" al Palau Robert les Torres humanes a Catalunya   Guanyadors del sorteig de la tarjeta VISA   Calçotada Colla Vella Estadística   Quanta gent assisteix a la Colla Vella? temporada 2003 Parlem-ne   Parlem-ne Òbit   Francesc Tous Fontanillas

Número 92 - Maig de 2004

La temporada castellera està en els seus inicis, ja hi tornem a ser i tornem a tenir aquell cuquet a dins que ens entra en aquestes èpoques, però sembla que el tema estrella ja és la puntuació del Concurs d’enguany, que si uns no accepten la puntuació, que els que l’han feta es pensaven qui sap què, qui sap què es pensen els altres o qui sap què opinen els que sempre volen ser els més llestos.

La realitat en els castells sempre és vista des del color de la camisa que un defensa, fet que per una banda és necessari ja que el Concurs és molt Concurs i els interessos de les colles són primordials, però, per altra banda, aquestes disputes eliminen aspectes molt més interessants que sembla que inhibeixin tot allò que pugui passar fins al primer diumenge d’octubre.

Hi ha fets possiblement insignificants per als castellers que són molt més importants del que ens pensem i estrictament necessaris per arribar al que per a alguns és el gran dia de la lluita a l’arena. Quan parlem d’aquests fets, em refereixo a aquells necessaris en cada colla i on no importa el color de la camisa que un vesteix i que ens donen la veritable essència del que són els castells i no un conjunt de números o lletres que determinen la diferència entre un castell o un altre i si s’ha carregat o no.

Que si aquest «crio» s’ha estirat i aquest anys costarà, que si ja t’has casat, com va el cotxe nou, aquest any et toca fer el quatre de vuit a segons, que si enguany no podré venir molt però faré el que pugui, que si els pares ja es fan grans i ell ja no baixa gaire però es posarà la camisa per les sortides de Valls, que si la canalla gasta una barbaritat, que ja tinc ganes de baixar els divendres per fer el quintet després d’assaig, que a veure què tal els quarts d’enguany si no fan molt el ruc darrera de les faldilles, que necessito que em vinguis ajudar a la masia, que si aquesta nena ja podrà fer el tres a dosos, que si està massa gras per anar a terços o a veure si enguany aquest es renta els peus.....

És l’hora de començar de nou, sabem que cada any és diferent i és necessari respectar totes aquestes petites coses que en el fons són les que juntes fan gran una Colla. I una cosa sí que sabem, i és que siguin quins siguin els barems de puntuació del Concurs, no es pot guanyar mai si no es mantenen aquests lligams humans que són la base del que som.