Colla Vella dels Xiquets de Valls

El fet casteller no va aparèixer de la nit al dia sinó que va ser fruit de la transformació d’altres elements del folklore popular. Segons alguns estudis, els castells van néixer de les torres que culminaven el ball de Valencians, conegut des del segle XVII, i que de mica en mica van emancipar-se i es convertiren en una manifestació cultural particular. Hi ha referències diferents d’actuacions de balls de Valencians en diversos indrets del Camp de Tarragona.

Per les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 1801 (les segones de la història) un grup de vallencs i alcoverencs van plantar en plena processó el pilar de cinc i el pilar de tres caminant. Aquesta pot considerar-se la primera actuació pròpiament castellera i, suposadament, el naixement de la Colla dels Pagesos, precursora de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. No obstant això, el 1789 un tal Caragol d’Alcover, juntament amb quatre o cinc més del poble, van fer el pilar de tres.

El primer cap de Colla dels Pagesos va ser Salvador Batet, de tendència carlina. Ell fou qui va prendre la iniciativa de comandar els inicis castellers de la ciutat bressol d’aquest fenomen cultural. El seu germà, Josep Batet, va començar al seu costat, però l’any 1805 consta com a cap de la Colla dels Menestrals. D’aquesta manera s’iniciava, pràcticament des del mateix naixement dels castells a Valls, una dinàmica de dualitat que ha marcat moltes dècades de la bicentenària història d’aquesta tradició, tret dels moments en què la Colla Vella l’ha mantingut en solitari.

A partir d’aleshores es multipliquen les notícies que ens han arribat sobre l’activitat castellera. En aquest sentit, l’any 1814 els castellers vallencs saluden amb les seves construccions el pas del monarca Ferran VII i el 1819 es documenta la consecució dels primers castells de vuit. Però la història castellera no està exempta de dificultats, ja que el mateix any 1819 es dicta una prohibició de fer castells a Valls (i només se n’enregistren a fora), una prohibició que arribarà fins el 1834.

Amb les guerres carlines com a teló de fons, continuà l’evolució de la colla. Per Sant Joan de 1845 es carregà per primera vegada el tres de nou amb folre. Els castells de nou, juntament amb el pilar de vuit amb folre i manilles eren les màximes construccions realitzades en aquesta època per aquella antiga Colla dels Pagesos que a partir de 1820 passà a anomenar-se la Muixerra (que era el sobrenom de la confraria del Bon Jesús de Vilafranca del Penedès, que la contractava assíduament) i que a partir de 1876 ja fou coneguda per sempre més com a Colla Vella.

L’any 1863, inspirat per l’actuació castellera viscuda a Vilafranca, Josep Anselm Clavé va composar Los Xiquets de Valls, un cant al fet casteller que va ser estrenat a la mateixa vila penedesenca el 1867 i a Valls el 2 d’octubre de 1869 pel cor de l’Aroma Vallense. Aquest no va ser l’únic acostament d’artistes de l’època a la realitat de la Colla Vella, ja que un luctuós fet succeït a la Masó per la festa major de 1871 (la mort d’un enxaneta, Magí de Janillo, en caure d’un castell) va ser recollit per Àngel Guimerà en el conegudíssim poema L’enxaneta.

Extracte de la conferència pronunciada per Francesc Piñas i Brucart el 17 de març de 2001, dins el cicle “Colla Vella, història i panoràmica social.