Si per alguna cosa es caracteritza la Colla Vella és per les ganes, l'esforç, la responsabilitat i el respecte que transmet a l'hora d'executar els seus castells. Trets que l'han portat a ser, encara avui, el referent i el mirall per la resta de colles castelleres. De ben segur que el món casteller recordarà a la Colla Vella com la Colla que ha posat els fonaments per a que el fet casteller hagi esdevingut de la manera com se'l coneix. El final de segle XX va veure com de la mà de la Colla Vella es tornava a recuperar un dels darrers castells mítics del segle XIX, el tres de vuit aixecat per sota descarregat el dia 7 de novembre de 1999, a Vila-rodona, com també va veure el primer castell de nou amb folre descarregat el 24 d'octubre de 1981, a la plaça del Blat de Valls, també de la mà de la Colla Vella. Aquests darrers anys presenten notes destacades a afegir a la bicentenària història de la Colla Vella dels Xiquets de Valls: el manteniment dels castells de nou, l'assoliment de noves fites castelleres espectaculars; les actuacions al continent americà i als Jocs Olímpics de Barcelona; el reconeixement institucional de la Generalitat de Catalunya mitjançant el lliurament de la Creu de Sant Jordi; la celebració del 50è. aniversari de la reorganització acompanyat de l'edició del llibre de la història dels darrers cinquanta anys de la nostra Colla.
Per tot plegat els castells han arribat en aquest final de segle a un punt molt àlgid. L'expansió geogràfica ha anat acompanyada d'una continuïtat d'èxits ininterrompuda, sobretot, des del començament de la dècada dels vuitanta, quan la Colla Vella dels Xiquets de Valls recuperava per a la història de la ciutat i del món casteller en general els castells de nou, que havien restat sempre un dipòsit de la memòria del segle XIX.
La Colla Vella doncs, ha viscut el final del segle XX com a màxima protagonista de la represa castellera, assumint en tot moment una enorme responsabilitat històrica i de respecte per les seves arrels més allunyades.
Per aquest mateix motiu, en cada moment ha procurat mantenir-se al capdavant. Ha participat en pràcticament tots els concursos, rivalitzant al màxim nivell amb els contrincants que en cada cas s'ha anat trobant. El referent de la Colla Vella ha estat una constant a l'hora de disputar el primer lloc, tant en la totalitat dels concursos com en la llista d'exhibicions més importants del calendari tradicional. La intenció guanyadora de la Colla Vella ha portat a l'ampliació de la gamma de castells de nou i a completar el domini en els castells de vuit, i a la vegada ha servit per demostrar l'interès per la salvaguarda de la identitat vallenca. És per tot això, segurament, que en repetides ocasions, quan la Colla Vella ha fet una enorme demostració de força, s'ha escrit allò de "la Vella és la Vella". Són moltíssimes dècades de continuïtat ininterrompuda, és el caràcter tradicional i lluitador, que ens ha donat força per romandre sempre al capdavant i anar reblant els claus en cada moment.
I és el nostre tarannà lluitador i la intenció de salvaguarda de la identitat pròpia el que ens anima a encetar el nou segle, el nou mil·lenni; anant any rera any a la plaça del Blat per fer bons castells per celebrar la nostra festa major. Volem continuar creixent, volem continuar gaudint d'aquesta forma expressiva que ens permet enorgullir-nos de ser vallencs i de mantenir l'esperit diferenciador que ens dóna el títol dels Xiquets de Valls, formant part de la Colla Vella.
Aquest esperit de lluita, de responsabilitat, de respecte i de superació que transmet la Colla Vella a l'hora d'executar els seus castells, ha estat valorat fins al punt d'esdevenir el referent i mirall per la majoria del món casteller. Per aquest motiu sempre serem més exigents amb nosaltres mateixos, per anar any rere any, segle rere segle, superant tots els reptes que se'ns presentin.
Però aquesta voluntat de superació no té límit en el final de segle, al contrari: de la mateixa manera que ho han estat els darrers anys, els que han de venir amb l'entrada del nou segle continuaran en la línia de creixement actual, i si hi ha d'haver noves vies de desenvolupament del fenomen casteller, la Colla Vella lluitarà per adaptar-s'hi i per ser-ne protagonista; això sí, mantenint sempre el nord en la identitat pròpia.
El canvi de calendari, en el cas actual, no ha de representar un element distorsionador, tal com ho fou el pas del segle XIX al XX, amb una sèrie de circumstàncies socials i econòmiques determinades que van relacionar-se directament amb l'anomenada "decadència dels castells". Tot el segle XX ens l'hem passat parlant dels castells del "segle passat", com una referència. Perquè el segle XIX deixà una empremta marcadament diferenciada. El pas del segle XX al XXI és un camí de continuïtat.
|
|
|
|
|
|
|
|
