| LA COLLA VELLA AL PUIGMAL | Hem fet el cim, Colla Vella al Puigmal.
Dins dels actes del Bicentenari, la nostra colla va realitzar una sortida
els dies 15 i 16 de setembre de 2001, on es realitzaren diversos castells davant
del Santuari de Núria i gairebé dalt de tot del cim del Puigmal. Una sortida
que serví de convivència, d'esbarjo i de diversió entre els nostres castellers
i castelleres. Un acte més per a recordar d'entre els molts que s'estan fent
per commemorar els dos-cents anys de la Colla Vella. Excel·lent! La colla trobava
a faltar un acte d'aquest tipus, on la gent pogués fugir una mica dels mundanals
negocis, de la rutina de l'estudi, de la feina de casa, en fi de tot allò que realitza
dia rera dia, feia falta una sortida diferent a les altres, on es pogués fer castells
amb tota la tranquil·litat i sobretot respirant aire fresc. Així doncs, la ruta començà,
per alguns, el dissabte dia quinze de setembre de bon de matí i, acabà, l'endemà diumenge,
vora les deu del vespre. Però que varen fer tot aquest temps d'entremig? Doncs de tot
una mica, però anirem a pams.
L'expedició formada per uns 150 castellers sortí de Valls, el dissabte, vora les deu
del matí, amb una hora de retard per no perdre el costum. En dos autocars de dos pisos
i alguns cotxes particulars, els nostres castellers, castelleres i simpatitzants
emprengueren camí fins a Ribes de Freser, però abans es va fer una parada per a estirar
les cames i per a omplir una mica la panxa, perquè la gana ja es feia notar. Després
de prendre aquest petit "Kit-kat" van tornar a pujar als autocars, i ara si, fins a Ribes
de Freser.
Un cop a Ribes l'objectiu era agafar el cremallera, i, au vinga amunt! Després d'esperar
una estoneta tots varen pujar al tren cremallera i començaren a ascendir metres fins a arribar
a Núria. Val a dir que la vista que es veia era impressionant i que, un cop a Núria encara
era més espectacular, no, no, no és cap exageració, és la realitat, o almenys és el que
es comentava. Ja a Núria, la gana es tornava a fer notar i a ser ja una mica pesadeta.
Així que tothom va començar a treure aquells deliciosos picnics, que portaven de casa,
i de mica en mica s'anaven exhaurint. Després de dinar, el temps just per a fer una
petita visita al Santuari o per a reposar tot fent una becaina i som-hi! a fer castells.
Tot déu es posa la roba de casteller i es començaren a fer castells. Després de fer
el sorteig per a veure qui sortia primer (està clar que ens va tocar sortir a nosaltres),
es començà a lligar el primer castell que va ser un cinc de set perfecte, després el
seguiren un dos de set poc treballat, un tres de set aixecat per sota amb facilitat,
un nou de sis net, un quatre de set amb uns segons especials i, sorpresa! Es veu que
mentre es feien els castells, a l'interior del Santuari s'estava casant una parella
de nuvis i al sortir, el nuvi es va descalçar i tot engalanat, però amb la camisa de
la colla, li va regalar a la núvia un bonic pilar de quatre, on ell pujava a segons.
La Colla acabà l'actuació amb un pilar de cinc i amb una mica de fred.
 |
| Foto de grup al Santuari de Núria. |
Tot seguit s'havia de fer la distribució de la gent als dos albergs, mentre que uns,
la majoria de joves, se n'anaven cap a l'alberg de Planoles, els altres tan sols havien
de pujar uns quants metres per arribar a l'alberg Niu de l'Àliga, on igual que els de
Planoles, es van distribuir en les habitacions, feren un tomb per l'alberg i a continuació
es disposaren a menjar un sopar una mica muntanyenc. Després de sopar, molta, molta
gresca i el que fes falta i a dormir, que l'endemà seria molt dur i de bon de matí
s'havia de caminar.
Al so de les gralles, la gent de l'alberg Niu de l'Àliga es despertà a les sis del matí,
prengueren un molt bon esmorzar, i de mica en mica començaren a baixar fins a Núria i d'allí
van sortir per agafar el sender que pujava fins al Puigmal. Mentre, els que van dormir
a l'Alberg de Planoles, anaven pujant de mica en mica, fins a arribar a Núria, un cop allí
també començaren a pujar pel sender. I mentre la gent dels albergs pujava, arribà l'expedició
que sortí, el mateix diumenge a les cinc de la matinada de Valls, tot reunint en el camí
del Puigmal un total de 250 castellers, castelleres, familiars i simpatitzants. Alguna
anècdota a explicar seria per exemple, que tot just començar la caminada un petit grup
es va equivocar de camí i va haver de tirar enrera i una altra, també una pèrdua,
va ser uns metres més endavant quan el grup, encapçalat per "Juanacho" i un servidor,
la vàrem errar tot seguint un recorregut que no era, però és que el camí no es veia!
De veritat.
De mica en mica la gent anava arribant al cim del Puigmal, a 2913 metres sobre el nivell
del mar. Cal felicitar, però, a la canalla més menuda i a la gent més gran de la colla
que van pogué arribar al cim, alguns més bé que altres però van arribar, un gran mèrit.
La gent en pic arribaven al cim van poder comprovar que feia molt de vent i que seria difícil
fer castells allà dalt. Per tant, després d'estudiar la situació, es va optar per fer
els castells una miqueta més avall, en un lloc on gairebé no feia vent, però si fred,
normal. Vora dos quarts d'una del migdia els segons pujaven damunt de la pinya,
tot iniciant el que seria el castell de vuit realitzat a més alçada, el castell escollit
fou el quatre de vuit que es bastí d'una manera perfectament perfecte, el millor de la
temporada, i a aquestes alçades, qui ho diria! Després del quatre el segon castell fou
el dos de set, que a l'igual que l'anterior es va carregar i descarregar d'una manera
magistral. Per acabar l'actuació dels 2900 metres es va fer el tres de vuit, que com no,
es va clavar i es descarregà sense cap mena de problemes. Un pilar de cinc tancà
l'actuació del Puigmal on es feren uns castells paradíssims i amb una solvència increïble.
Però la colla no podia baixar del Puigmal sense fer abans un castell dalt de tot del cim,
i es va realitzar un pilar de quatre amb Joan M. Magrinyà a segon i el seu fill,
el Llàtzer, damunt. El vent formà part també d'aquest pilar.
 |
| 3 de 8 al cim del Puigmal. |
Després de fer la feina dalt, venia la feina per baixar. Pis per pis, ai!, pas per
pas la gent anava baixant fins a arribar, esgotats i amarats, davant del Santuari de Núria
on es va dinar un picnic cuinat per els de l'alberg i tot seguit a corre-cuita, es van
agafar les bosses i tothom va pujar al cremallera que els traslladà fins a Queralbs.
Ja en aquesta localitat, un cop tots reunits, es va marxar cap a Valls. Vora les deu
del vespre l'expedició Puigmal 2001 arribava al local de la colla.
Aquesta crònica ha començat amb la paraula "excel.lent", i s'ha posat davant perquè
és el resum de tota la sortida i la valoració, que de forma personal, he fet. És que mai
dos dies havien donat per a fer tantes coses: excursió, contemplar vistes increïbles,
descansar, relaxar-se, cantar, ballar, dormir, caminar, refredar-se, fer gresca, menjar,
fer fotos i moltes coses més, però sobretot es va fer el que més agrada: FER CASTELLS.
Joan Ibarra
|
ACTUALITAT
Fes-ho saber a un amic