Ets a: Inici > Arxiu > Els concursos > Concurs 2002

Fes-ho saber a un amic

Regust agredolç.

Aquesta és possiblement la sensació que ens va quedar a més d’un component de la Colla Vella a l’acabar l’edició d’enguany del Concurs. Per una part la satisfacció de descarregar el cinc de nou i carregar un quatre de nou amb folre i pilar que ja el vèiem descarregat. Però a partir d’aquí poca cosa més. Com sempre però, es va lluitar fins al final per aconseguir la victòria, aquest cop amb un intent de dos de nou amb folre, agosarat però imprescindible per guanyar, que és el que va a fer la Colla Vella quan va al Concurs.

4 de 9 amb folre i pilar de 7 carregat.

Primer diumenge d’octubre i any parell és sinònim des de fa ja uns anys de Concurs. Enguany la Colla Vella es presentava a la plaça de braus de Tarragona com a campiona i amb ganes de revalidar el títol aconseguit feia dos anys. Si fa dos anys ens vèiem campions, aquest cop sabíem que havíem de lluitar contra altres colles, especialment els Castellers de Vilafranca i a més contra nosaltres mateixos, ja que els castells que havíem assajat no els havíem fet enguany, però sabíem que els podríem fer, ja que havien estat carregats o descarregats amb anterioritat. Qui més qui menys tenia un castell de sortida, però al no haver fet cap d’aquests castells en tota la temporada, enguany hi havia moltes més opinions, unes potser més agosarades que d’altres. En tot cas però, la decisió del cap de colla, va ser sortir de quatre de nou amb folre i pilar, un castell que havíem intentat altres cops aquesta temporada i que ni tan sols vam poder carregar. Després dels intents de Vilafranca i Reus, es va millorar el folre, i això es va notar sens dubte a la plaça, ja que el castell va pujar-se i baixar de manera diria jo impecable per tractar-se d’un castell de màxima dificultat. En un tres i no res es va carregar i descarregar el quatre, però altre cop al deixar-se sol el pilar, aquest va caure. Alegria i decepció alhora, ja que es va estar a punt de descarregar el castell, cosa que hauria posat més pressió a la colla vilafranquina sens dubte.

5 de 9 amb folre.

El segon castell, va ser el cinc de nou amb folre, castell a qui li teníem força confiança tot i que no l’havíem intentat enguany. Un bon sac de cincs de vuit en són la prova, però no la garantia. En tot cas però, amb algun que altre canvi respecte els cincs de nou tradicionals, el castell es va enlairar, carregant-se amb rapidesa i certa tranquilitat. A la descarregada ja es va haver de treballar de valent, amb una rengla força castigada. Les ganes de lluita van fer que es descarregués el castell, cosa que ja havien fet els nostres rivals amb anterioritat.

2 de 8 intent.

A la tercera ronda ens vam desmarcar dels verds, doncs fins ara havíem repetit els castells que ells havien provat. Ells es van decantar per un tres de deu que van carregar i nosaltres ho vam fer per un dos de vuit que als assajos a més d’un ens havia donat sensacions bones, tot i que potser al no arriar la canalla amunt no dóna una bona mesura de les probabilitats. Sigui com sigui però, el castell va tirar amunt, més bellugadís que mai, i amb l’entrada de l’aixecadora, aquest es va partir. Sens dubte que a més d’un ens va sorprendre un xic, ja que tot i ser un castell molt i molt difícil, hi havia posades moltes esperances en com a mínim carregar-lo, repeteixo, per lo vist als assajos.

Les coses van continuar amb la mateixa tònica en quarta ronda. Era obligat intentar el tres de deu amb folre i manilles, un castell que dos anys abans ens va donar la victòria i que enguany s’havia de repetir. El cas però és que enguany a la Colla no hi ha hagut la mateixa il.lusió que fa dos anys i en lloc d’animar-se la gent amb aquest castell, s’ha desanimat. Ja sabem que "som pocs" als assajos, però quan hem de fer un castell amb manilles sembla que ens encongim, quan ens hem de creure més bons del que ja som. Només amb convicció es poden aconseguir aquests castells difícils. Ens és un problema el dos de nou amb folre i manilles i ara també sembla que ho sigui el tres de deu, quan la Colla Vella té gent qualificada per fer un folre que pugui suportar a damunt el pes de les manilles. Sigui com sigui, per dos ocasions es va ensorrar el tres de deu, per la qual cosa tampoc es va puntuar en aquesta ronda.

2 de 9 amb folre intent.

Només quedava una ronda, i les opcions estaven molt clares si es volia guanyar el Concurs: o descarregar el tres de deu o intentar carregar com a mínim el dos de nou amb folre. Vistos els problemes amb el primer castell, l’opció estava clara. Les colles per darrere no apretaven i el segon lloc no calia assegurar-lo. Era clar que si es volia guanyar el Concurs, el castell havia de ser el dos de nou. Ràpidament, un cop informada la Colla de l’intent que s’anava a realitzar, es lliga el folre i la pinya. La fita era difícil, ja que es tractava d’un castell mai intentat. Tot i això, per com s’havien fet les proves del dos de vuit a l’assaig, no era totalment impensable. Prop de les cinc de la tarda es va realitzar l’intent, que amb les forces molt justes i després de superar unes fortes rebrincades, cedí. Fou un intent digne i meritori, car es col.locaren els dosos i amb la canalla amunt. Amb aquest intent, la Colla Vella perdia les últimes opcions de guanyar el Concurs. No es podia dir però que no ho havia intentat tot per guanyar-ho. Ara ja només queda ser optimistes i començar a treballar castells per tal de tornar a l’assalt d’aquí a dos anys. Un nou repte que com ja s’ha demostrat, està al nostre abast si ens ho proposem.

Xavi Pons