Valls - Sta. Úrsula, 27 d'octubre L'apoteòsi

El passat 27 d’octubre la plaça del Blat de Valls va viure una altra demostració castellera de les que fan història i on la Colla Vella va tornar a ser la protagonista, ja que es descarregaren el primer i èpic 4 de 9 amb folre i pilar, es carregà el 4 de 9, es descarregà el 3 de 9 amb folre i es culminà l’actuació descarregant un mastodòntic pilar de 8 amb folre i manilles. Va ser una conjunció del treball al límit de cada un dels castellers de la Colla i dels valors de l’art de fer castells expressats al seu màxim exponent dins de l’espai que els ha fet grans, la Plaça del Blat.

Des del Concurs, semblava que la Colla havia perdut pistonada, la falta de castellers als assajos i una mica de desconcentració i massa tranquil·litat ens portaven a l’àgora castellera per excel·lència en el dia del judici casteller local, Santa Úrsula, amb masses incògnites i dubtes sobre els castells que s’havien preparat. La dificultat pròpia d’aquests i la necessitat d’una adequada concentració de tothom eren elements als que ens havíem d’enfrontar. Els castells hi eren i s’havien de fer.

El possible afegit d’aquells que no podien pressionar i que deien que la Colla Vella no tenia res a fer ja que la manca de rivalitat jugava en contra nostra va ser un pensament ràpidament esborrat de les nostres ments, un cop arribats a la plaça del Blat. Aquell envejable ambient que tenen les grans diades va ser un altre cop de llibre i, acabada l’actuació, les cares de tots els que l’havien viscuda mostraven una àmplia satisfacció per haver estat d’una a tres del migdia a Valls i a la plaça del Blat.

El castell de sortida estava ben clar, l’especulació no existia i el castell triat era el 4 de 9 amb folre i el pilar. Era el lloc i el moment de descrregar-lo, els 2 útims que havíem carregat ens havien deixat un regust de boca molt agredolç però ens havien ensenyat que aquest castell, un cop carregat, s’havia de treballar d’una manera molt específica. El folre, millorat gràcies als intents a Vilafranca i a Reus i la tècnica a l’hora de descarregar estava assajada, ja que quan un castell està assajat no ens sol fallar.

4 de 9 amb folre i pilar de 7.

La moneda havia caigut de la nostra banda i ens tocava obrir plaça. El quatre estava bé i s’anava vestint amb seguretat, les mides eren les adequades però el pilar quedaria una mica massa endavant i a l’hora de quedar net va perdre la verticalitat i es trencà quan els terços encara estaven agafats. La incògnita de si estava carregat va ser un regal efímer en vers la discussió, que a la llarga es convertiria en un element més de l’èpica que envoltaria aquesta actuació del 27 d’octubre de 2002. El castell no estava carregat i prou, ja que l’objectiu era descarregar-lo. Hi tornàrem i aquest cop sí!

L’intent anava perfecte, a la mida, patint el que s’ha de patir i el temperament de tot el pilar un cop net, ens va permetre embutxacar-nos el nostre primer 4 de 9 amb folre i pilar. La significació d’aquest castell en aquest moment era molt trascendent i, un cop més, la Colla Vella regalava a la Plaça del Blat i a la nostra ciutat un altre gran èxit i el públic enfevorit, agraïa amb una unànime ovació aquesta consecució.

El programa que ens havíem plantejat s’havia iniciat més bé del que ens pensàvem, ja que la primera caiguda i el posterior èxit ens havia donat molta més força per encarar el 4 de 9. N’era el primer intent de l’any i tornava a ser una incògnita, ja que no en teníem cap referència. Portàvem molts bons assajos, però les possibilitats d’aquest castell sempre són una incògnita.

Aquesta exigència que marca el "quatre net" s’anà superant a mesura que anava pujant, la mida era esplèndida ja que sembava un 4 de 8 dels macos. Carregat!! I la plaça del Blat embogia de nou i el castell es començava a descarregar... Però no, a la sortida de la canalla el castell es trencà, una devallada entre quints i sisens va provocar que els dosos s’estiressin massa l’un a l’altre arrossegant la resta del castell. Quedava molt per descarregar-lo, però en aquell moment a tots ens semblà poc.

4 de 9 carregat.

Aquesta caiguda ens va fer baixar les pretencions a tots, ja que en el programa que ens havíem marcat arran tocava el 5 de 9 amb folre, però el tercer castell va ser el 3 de 9 amb folre, la cirereta encara havia d’arribar.

3 de 9 amb folre descarregat.

Aquest tres es va haver de treballar de valent per descarregar-lo però ens l’apuntàrem, fet que convertia aquesta en la millor actuació feta per la Colla a part de la del Concurs del 2000.

La Colla volia més i el públic també. La recuperació del pilar aquesta temporada ens donava l’oportunitat d’encarar de nou el pilar de 8 amb folre i manilles.

Des de Sant Fèlix 2000 que no s’havia intentat i les últimes experiències amb folre i manilles no havien sigut del tot bones, però aquest cop ni es notà. La triple estructura s’anava muntant sense vacil·lació, com un engranatge cada element del folre, les manilles es col·locaven en el seu lloc i el pilar va ser un vist i no vist. La seguretat va ser màxima i, en cap moment fins a carregar, es perdia la verticalitat i a mesura que s’anava descarregant l’esperit de la Colla Vella es tornava a escriure amb lletres d’or.

Pilar de 8 amb folre i manilles descarregat.

La festa i les celebracions estarien a l’alçada de l’actuació, i així va ser ja què un cop més demostràrem a tot el món casteller que és Valls i qui som la Colla Vella.